El passat dissabte 21 de gener va tenir lloc el primer taller d’idees, sota el títol “Un altre model de partit és possible?”, a la llibreria Alibri, i que va comptar amb la presència de Juan Rodríguez sobre “Més democràcia per atreure més activistes als partits? Riscos i beneficis de les primàries internes”, David Lizoain, sobre “Partidos de activistas”, Antoni Gutiérrez-Rubí, sobre el “Partido-red-causa” i Joan Subirats, sobre “Otra sociedad, ¿Otra política?”.

Podeu trobar les presentacions a l’slideshare del Taller de Política, i llegir els resums de Xavier Roger al seu bloc, i de Sílvia Paneque a continuació:

Concepte de política de butxaca: No hi ha ni temps ni espais determinats pel debat polític, l’activisme es trasllada a les xarxes socials, amb un alt component viral, els missatges són de creació pròpia i no passen pels conductes dels partits. La tecnologia actual permet que qualsevol persona independentment de la seva relació amb un partit polític o no, de la seva condició econòmica, professional etc … es pot convertir en activista.

•    Partit (espai-temps definit) enfront a comunitat o ecosistema social.
•    Militant enfront a activistes.
•    Les agrupacions territorials enfront del treball en xarxa
•    El discurs únic de dalt a baix enfront de la conversa
•    La delegació enfront de la decisió
•    El vot cada 1460 dies com a única relació amb els ciutadans enfront a accions continuades
•    La publicitat clàssica enfront el màrqueting viral
•    Els actes electorals enfront de les experiències, cal un altre disseny

Es proposa que els partits desenvolupin el triangle: IDEES – VALORS – EMOCIONS en el mateix camí que la publicitat actual, per transmetre les idees i els valors amb efectivitat, aquestes han de connectar amb les emocions de qui ho rep. (Joaquín Lorente a la presentació del seu llibre “Piensa, es gratis” també exposa aquest triangle aplicat a la publicitat, però també la fa extensiva a altres camps com la política).
Concepte de brokers socials: Els partits s’han d’articular a nivell social, buscar les complicitats d’agents socials. Si la socialdemocràcia s’ha caracteritzat per ser el motor dels principals canvis socials i per tenir una visió audaç, s’han de continuar buscant causes que connectin amb la societat o territori (experiències de porta a porta, reunions de veïns tipus tupper).

Concepte de biopolítica: els polítics han d’exercir la consistència i la concordància entre el seu projecte polític i l’àmbit privat. Relacionar el projecte polític amb la vida en si mateixa.

Arrelament local amb capacitat de connexió, els ruscos. Es poden crear estructures d’activistes que moltes vegades ni es coneixen, però que els uneix una causa comú o que poden pertànyer a una mateixa sectorial professional. La tecnologia actual permet la seva interrelació i no cal que coincideixin ni en un mateix espai ni en el temps.

Democratització interna dels partits, sistema de primàries.

Dubtes: Es plantegen doncs dues velocitats, sembla que la societat actual demana immediatesa, però el debat d’idees i el desplegament d’un projecte polític necessita temps. Cal trobar l’equilibri entre aquestes dues velocitats i que la immediatesa que requereix la societat actual no ens faci caure en un pou de buidor d’idees o projectes. Cal transformar aquest projecte i idees de fons, en missatges curts i senzills que puguin arribar d’una manera viral i que connectin amb les emocions dels ciutadans.
També cal tenir en compte la fractura que es produeix entre les generacions que han crescut amb aquestes tecnologies, les generacions que les utilitzen com a eina i aquelles que simplement no les utilitzen.
Com podríem establir mecanismes de control o incentius de la ciutadania cap als polítics, de manera que els ciutadans tinguin la capacitat de “passar comptes” amb la feina feta més enllà de les eleccions.