JAUME BELLMUNT

No és cap casualitat que les eleccions presidencials que es celebraran a França els dies 22 d’abril en primera volta i el 6 de maig en segona volta despertin un especial interès a casa nostra i més concretament en l’àmbit de l’esquerra i del socialisme. La necessitat d’entreveure un certa esperança en mig d’un clima d’incertesa i de desorientació polítiques aviva precisament aquest interès, més enllà de les circumstàncies específiques de la mateixa França.

En torn d’aquestes eleccions s’ha creat l’expectativa de la primera possibilitat de reconquesta de poder polític per part de l’esquerra en una Europa que s’ha anat decantant elecció rere elecció per les opcions conservadores fins a dibuixar un mapa polític europeu gairebé monocolor.

Les enquestes marquen una tendència clarament favorable a François Hollande, tant a la primera com a la segona volta.? Si ens atenim a la mitjana de les cinc darreres enquestes publicades, realitzades entre el 24 de febrer i el 3 de mar?, Hollande obtindria a la primera volta un 29.9% dels vots per un 26.1% Sarkozy. La possibilitat que Marine Le Pen doni la sorpresa sembla descartada, doncs? es quedaria uns deu punts per sota de Sarkozy, amb un 16.7%. Per la seva banda, François Bayrou obtindria el 12.3%, Jean-Luc Melenchon, un 8.5%, i la best online casino candidata ecologista, Eva Joly, un 3.1%.

L’avantatge de François Hollande a la primera volta es convertiria en una contundent victòria a la segona volta, amb un 57.3% dels vots per un 42.7% de Nicolas Sarkozy.

Per seguir l’evolució dels diversos sondatges d’opinió poden consultar-se els blocs següents:

- Informació exhaustiva sobre el procés electoral a la pàgina Election Politique: http://www.election-politique.com/presidentielle2012
- Recull d’enquestes sobre les eleccions presidencials franceses: http://www.sondages-en-france.fr
- Comentaris dels especialistes del diari Le Monde al Bloc Sonde Systeme: http://sondages.blog.lemonde.fr

Però en cas de verificar-se la victòria de François Hollande, és important discernir si es tracta d’un simple moviment reactiu de l’electorat que castiga -com est? passant en la majoria de pa?sos- els governs de tota mena que han hagut de gestionar la crisi econòmica i financera. O si b? es tracta d’un canvi de tendència, en la mesura que l’oferta política de François Hollande conté l’embrió d’una possible alternativa d’esquerres al model de gesti? i de sortida de la crisi que ha imposat el tàndem Merkel-Sarkozy arreu d’Europa.

Per tant, més enllà de les vicissituds electorals, és més interessant aprofundir en les qüestions de fons que es diluciden en les presidencials franceses i que conformen els projectes confrontats i els debats tant a l’interior dels diferents espais polítics com entre les forces concurrents. D’entre aquestes qüestions en destaquem les relatives a la recomposició? de la base social de l’esquerra, a l’alternativa a la política econòmica imperant i a la innovació? de la política democràtica:

Com recuperar la confiança en el futur d’unes classes mitjanes atemorides pels efectes de la crisi?
Com combatre la il·lusió populista que sedueix segments importants de les classes populars?
Quina ha de ser la base social d”una possible nova majoria d’esquerres?
Com superar la sensació de perplexitat i d’impotència de la política democràtica per governar una crisi global?
Quina alternativa viable i realista es planteja a la política d’austeritat a ultrança?
Quines innovacions poden revitalitzar la política democràtica, les seves institucions i els seus partits?

En successius articles anirem desgranant aquestes qüestions que estan al cor de les eleccions presidencials franceses.