JAUME BELLMUNT

En el debat sobre el plantejament i l’estratègia per a les eleccions presidencials dels socialistes francesos ha ocupat i ocupa un lloc central la qüestió de quina és la majoria electoral i social que pot possibilitar la victòria de les esquerres. Esquemàticament, el debat pot resumir-se en el dilema entre donar prioritat a la reconquesta de les classes populars tradicionals o b? intentar reagrupar i articular políticament tots els sectors socials que comparteixen els valors culturals progressistes.

En l’origen d’aquest dilema hi ha sens dubte el trauma de les presidencials de 2002, quan Lionel Jospin va ser superat per Jean-Marie Le Pen a la primera volta. Aquest episodi va confirmar la tendència observada de feia temps d’un distanciament progressiu entre la classe treballadora tradicional i els partits clàssics de l’esquerra, que en una part significativa va acabar per votar el Front National, en identificar-se ?amb el seu discurs antielitista, proteccionista i antiimigració.

Per confirmar o desestimar aquesta tendència, la Fundation Jean Jaurès ha volgut constatar quin és el paisatge ideològic francès abans d’aquestes eleccions presidencials amb una enquesta i una nota de Gilles Filchenstein titulada “Avant la (vraie) bataille: le paysage idéologique français”, en la que es constata la pèrdua relativa del pes del clivatge convencional dreta/esquerra, tot i que subsisteixen les dues sensibilitats com a principal discriminant de les decisions electorals. L’enquesta detecta la creixent importància del clivatge obert/tancat, significatiu en temes com la globalització, Europa o la immigració. Assenyala altres clivatges secundaris entorn el futur (declinistes/progressistes) o la despesa pública (cigarres/formigues). Apunta una possible deriva conservadora de la generació del 68 i, sobretot, reafirma la visió d’una classe treballadora nostàlgica del passat i temptada per les propostes populistes.

A la vista d’aquesta desafecció d’amplis sectors de les classes populars, coincident amb el fet objectiu de la disminució paulatina del seu pes demogràfic i per tant electoral, hi ha qui considera que una nova majoria electoral d’esquerres ha de basar-se en una nova realitat social, renunciant fins i tot a prioritzar la recuperació de l’antic vot obrer i popular.

Aquesta és la tesi defensada des de la Fondation Terra Nova en un paper publicat el maig de l’any passat, titulat “Gauche: quelle majorité électorale pour 2012”, en la que els seus autors Bruno Jeanbart, Olivier Ferrand i Romain Prudent, argumenten que la coalició històrica formada entorn de la classe obrera ha entrat en un declivi inexorable, tant per la desaparició del món industrial com per un canvi substantiu de valors, ?en el que els aspectes culturals o postmaterialismes pesarien més que els aspectes socioeconòmics o materialistes, fins al punt que determinats valors i posicions? adoptats? per les esquerres relatius a la llibertat sexual, la família, la immigració, la tolerància, el reconeixement de les diferències han entrat en contradicció? amb els d’unes classes populars castigades per l’impacte econòmic i social de la globalització?, amb dura competència amb els immigrants pels llocs de treball i per l’assistència social. Per substituir la coalició històrica els autors esbossen una nova coalició emergent i heterogènia que estaria formada pels diplomats, els joves, les minories dels barris populars i les dones i, per tant, articulada sobre els valors progressistes i no sobre els interessos de classe.

Per? els mateixos autors reconeixen les febleses de la seva hipòtesi per tractar-se d’una coalició d’outsiders, liquida, volàtil, fragmentada,? sense un centre de gravetat que l’articuli i pugui consolidar-la. Malgrat aquest reconeixement insisteixen en una estratègia centrada en la batalla cultural, que hauria d’anar acompanyada d’estratègies complementàries dirigides a unes classes mitjanes tradicionals especialment atemorides per la perspectiva de desclassament i a unes classes populars necessitades de protecció i de garanties sobre els seus drets.

Lògicament, aquesta tesi ha suscitat una forta polèmica i una reacció contrària, de la que n’és un bon exemple el llibre de Laurent Bouvet, “Le sens du peuple. La gauche, la démocratie, le populisme” (Gallimard. Paris, 2012), del que en parlarem en el proper article.