En aquest nou lliurament del Focus Electoral 2015 hi trobareu una àmplia recopilació d’enquestes publicades sobre les eleccions en els diversos àmbits territorials: enquestes sobre les eleccions generals,  sobre les tretze eleccions autonòmiques, sobre les eleccions municipals a les principals ciutats espanyoles i, una especial atenció a les eleccions municipals a Catalunya i la ciutat de Barcelona, a més del darrer sondeig  sobre les eleccions catalanes i l’opinió ciutadana sobre la hipòtesi de la independència.

Una recopilació exhaustiva de les enquestes publicades pot trobar-se a les pàgines webs especialitzades en sondejos  com El Electoral o Electomania.

Sobre aquesta base estadística els analistes han construit les seves hipòtesis sobre el probable comportament dels electors i les seves conseqüències polítiques. Hi ha un consens generalitzat a l’hora de dibuixar les tendències generals (Miguel Ayuso, José Félix Tezanos, Kiko Llaneras, Ignacio Varela), amb la configuració d’un nou mapa polític espanyol conformat per quatre forces polítiques d’àmbit estatal (PP, PSOE, Podemos y Ciudadanos), en el que les forces emergents  retallarien significativament els espais ocupats per PP i PSOE i deixarien IU i UPyD en situació gairebé terminal. Aquest fenomen també afectaria als PANE (partits d’àmbit no estatal) en les comunitats amb sistemes de partits singulars.

Bona part de l’atenció dels analistes s’ha centrat en interpretar l’erosió electoral dels grans partits (Francisco Camas, Pablo Simón) i la competència entre aquests i els nous partits (José Félix Tezanos, José Lobo) i  també entre Podemos i Ciudadanos. Una competència que es disputaria en els espais centrals de l’espectre sociològic (Marta Romero, Sandra León, Lluís Orriols i José Fernández-Albertos; Francisco Camas).

Davant de l’ampliació i renovació de l’oferta política no és gens estrany que les enquestes detectin un elevat nombre d’indecisos (Sandra León) i que s’observi una baixa fidelitat de vot i una creixent volatilitat del vot (Juan Rodríguez Teruel). Indecisió i volatilitat que fan molt difícil la predicció dels resultats electorals i  probable un efecte “soufflé” en el cas dels partits emergents (Enrique Gil Calvo).

Alguns analistes subratllen l’aparició d’una bretxa generacional en el comportament electoral, resultat de la radiació del 15-M (Lluís Orriols, Marta Romero).

Pel que fa a les estratègies dels principals partits, Esteban Hernández especula sobre diversos escenaris en funció de la reacció del PP i del PSOE al repte plantejat per les noves forces. Sobre Podemos i les contradiccions manifestades entre el sector més purista i el més pragmàtic han escrit José Ignacio Torreblanca i Lluís Orriols. I sobre el potencial i els límits de Ciudadanos, veure els articles de Pau Marí-Klose i Pablo Simón.

Però, més enllà de l’anàlisi del comportament electoral, la constatació de la fragmentació del mapa polític ha posat en el centre del debat entre els experts la qüestió dels pactes postelectorals i de la governabilitat … Debat incentivat per la difícil i complicada gestió de l’escenari postelectoral andalús. Sobre aquesta qüestió veure els articles d’Astrid Barrio, Juan Rodríguez Teruel, Carlos Malo de Molina, José Fernández-Albertos, José Ignacio Torreblanca, Víctor Lapuente i Kepa Aulestia.

Una visió més concreta i detallada de les eleccions autonòmiques pot trobar-se en els papers de Xavier Peytibí, Pablo Simón, Juan Rodríguez Teruel, Carles Castro i Maria Ramos.

Sobre les eleccions municipals, Enric Juliana assenyala el caràcter de test polític general de les eleccions a les grans ciutats espanyoles. Sobre el cas concret de Madrid, veure els comentaris de José Pablo Ferrándiz i Enrique Coceros i José Barros.

Per una visió general de les perspectives polítiques de les eleccions municipals a Catalunya, veure els articles de Joan Tapia i de Joan Carles Rius. I sobre les eleccions a Barcelona són d’interès les interpretacions de les enquestes de Berta Barbet i Edgard Rovira, Jordi Sauret, Enric Sierra, i la predicció del resultat  de Kiko Llaneras.

Finalment, és ineludible una mirada a les possibles conseqüències de les eleccions municipals en les futures eleccions catalanes i en l’evolució del moviment independentista. Està per veure la repercussió de la fragmentació del mapa polític i de l’ampliació del pluralisme polític que comporta. Jordi Sauret i David Lizoain ofereixen algunes pistes en comentar  la darrera enquesta sobre les eleccions al Parlament de Catalunya.

En el proper número del Focus Electoral recollirem les primeres anàlisis dels resultats electorals i dels nous escenaris polítics que se’n derivin.

PODEU DESCARREGAR AQUÍ EL DOSSIER COMPLET.