El tercer número del Focus Electoral 2015 està dedicat a les eleccions al Parlament d’Andalusia del 22 de març. Com és habitual hi trobareu una recopilació d’informació, anàlisi i opinió, amb accés als resultats provisionals, a materials estadístis i gràfics, a una avaluació de les enquestes preelectorals i a una selecció d’anàlisis i comentaris publicats en diversos mitjans.

De fet, les eleccions andaluses constitueixen el segon episodi del cicle electoral que es va iniciar amb les eleccions europes de maig de 2014 i que culminarà amb les eleccions generals de finals de 2015, després d’haver-se celebrat les eleccions autonòmiques i municipals del 24 de maig i probablement les eleccions al Parlament de Catalunya. La concentració de tantes eleccions en el 2015 i les expectatives de canvi albirades a les europees, pronosticades per les enquestes i corroborades en part per les eleccions andaluses,  projecten sobre aquestes darreres una doble mirada:  una de específica i centrada en la lògica del sistema polític andalús, l’altra,  més general i neguitosa per endivinar indicis del comportament dels votants en les eleccions següents i, molt especialment, en les generals.

Si ens cenyim estrictament a l’àmbit andalús i comparem les eleccions amb les anteriors de 2012, s’ha produït una més gran mobilització -tot i que modesta- de l’electorat (del 60.8% al 63.9% de participació);  a la vegada que una sensible ampliació dels partits que obtenen representació parlamentària, de 3 a 5, indicador de més pluralisme polític, però també d’una fragmentació que complica la governabilitat.

El PSOE torna a ser el partit més votat i, malgrat perdre el 7.8% dels vots, manté els 47 escons que tenia gràcies als efectes de la dispersió dels vots en el repartiment dels escons. El PP retrocedeix severament en perdre un terç dels vots obtinguts fa tres anys. També retrocedeixen IU, que perd el 38% dels vots; UPyD, el  41%; i el PA, el 37%. És a dir, tots els partits “vells” retrocedeixen i cedeixen espai als partits de la “nova política”: a Podemos, que assoleix gairebé un 15% dels vots, i a Ciudadanos, que supera el 9%. S’ha de precisar, tanmateix, que malgrat el 24% dels  emergents, els “vells” conserven el 71% … i que la evident  davallada del bipartidisme PSOE+PP (del 80.2% al 62.2%) no suposa el seu enfonsament, de manera que  el PSOE i el PP segueixen sent els referents necessaris per possibilitar les alternatives de govern, amb un avantatge incontestable del PSOE, més central que mai i més partit “nacional” d’Andalusia.

També es produeix una recuperació del conjunt del vot d’esquerra i centre-esquerra, que passa del 51.4% al 57.2%, alineant-se de nou amb el 58-60% de la sèrie electoral històrica, després del moment excepcionalment propici del PP al 2012.

Més especulatives han de ser les consideracions sobre una hipotètica extrapolació de les eleccions andaluses a les eleccions generals (vegi`s per exemple la més que notable diferència entre les projeccions de Carles Castro i Jaime Miquel), tot i que és innegable la tendència a la baixa dels dos grans partits (PP i PSOE)  i també dels partits petits (IU i UPyD), i l’ascens correlatiu de Podemos i Ciudadanos. La incògnita resideix en l’abast i conseqüències d’aquestes tendències, amb unes eleccions autonòmiques i municipals que podrien constituir un miratge positiu pels dos grans partits del sistema. És evident que la força electoral que puguin assolir Podemos i Ciudadanos es veurà modulada a la baixa per l’efecte del repartiment provincial dels escons del nostre sistema electoral, tot i que possiblement Ciudadanos es beneficii de la seva imatge de partit frontissa.  Com també s’ha de tenir en compte que en les eleccions generals, el vot al PP no estarà tan mancat d’incentius com ho ha estat a les andaluses.

Podeu descarregar-vos aquí el Dossier 3.

També podeu consultar els anteriors Focus Electoral 2015 nº 1 i nº 2, així com els materials del  Taller d’Idees dedicat a les perspectives electorals per al 2015.