Seguint amb el fil iniciat amb el Taller d”Idees dedicat a les perspectives electorals per al 2015 i amb el primer número del Focus Electoral 2015, presentem el segon número del Focus Electoral en el que recopilem enquestes, estudis i anàlisis sobre els diferents procesos electorals en marxa.

Comencem per les eleccions al Parlament andalús del proper 22 de març, amb uns pronòstics que coincideixen en preveure una victòria del PSOE, per sota però del resultat del 2012 (amb una estimació mitjana del 35% dels vots i 44 escons); una important davallada del PP (27% dels vots i 34 escons); l”aparició del no-res de Podemos (17% dels vots i 19 escons) i de Ciudadanos (8% dels vots i 7 escons); i, finalment, l”enfonsament d”IU (6% dels vots i 5 escons). No pot descartar-se una desviació dels pronòstics en el sentit que Susana Díaz no confirmi les expectatives i es produeixi un fenomen similar al patit per Artur Mas a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. També està per veure que les intencions de vot espectaculars de Podemos y Ciudadanos es tradueixin en vots reals. En tot cas, el que sembla assegurat és un escenari de difícil i complexa governabilitat. I, malgrat l”especificitat de la política andalusa, el comportament dels electors projectarà llum sobre les tendències del cicle electoral que tot just s”enceta amb aquests comicis, sense oblidar la incidència en la vida interna dels partits i, molt especialment, del PSOE.

Sobre les eleccions municipals es recullen dues enquestes, la primera  sobre el conjunt de Catalunya a partir de l”enquesta anual de l”ICPS i que registra la tendència a una major fragmentació del mapa electoral, amb l”aparició de Podem/Guanyem i el creixement de la CUP i Ciutadans, així com l”avantatge de CiU i ERC en la pugna per l”hegemonia nacionalista, i, finalment, una certa capacitat de resistència del PSC. La segona enquesta es centra en la ciutat de Barcelona i confirma les tendències apuntades a nivell català, amb la particularitat de la força de  “Barcelona en comú” que es situaria com a segona força per darrera de CiU que, per la seva banda, superaria llargament ERC. L”escenari resultant anuncia una diabòlica política de pactes per assegurar la governabilitat, amb combinacions que requiriran acords entre tres o més forces polítiques.

Sobre les eleccions autonòmiques de maig de 2015 es recull una enquesta sobre la Comunitat de Madrid per les convulsions relacionades amb la designació de candidats que han patit els principals partits i per la repercussió que poden tenir aquestes eleccions en els plantejaments de cara a les eleccions generals. El pronòstic dibuixa un mapa en el que el bipartidisme asimètric entre PP i PSOE donaria pas a un quadripartidisme, amb l”afirmació de Podemos (que de moment online casino supera el PSOE en la lluita per la segona plaça) i lamb “emergència sobtada de Ciudadanos. La política de pactes postelectoral podria ser decisiva de cara a les opcions de cara a les generals. I, de la mateixa manera que Susana Díaz es juga el seu futur rol en el PSOE, Pedro Sánchez arrisca el seu lideratge a l”èxit o fracàs de l”operació Gabilondo (veure l”anàlisi de Pablo Simón)

Sobre les eleccions al Parlament de Catalunya es recull el darrer baròmetre de Gesop que pronostica una forta davallada de CiU, tot i conservar la primera posició, i una aturada en la progressió d”ERC que es queda lluny del “sorpasso”. Aquesta doble feblesa dels dos principals motors polítics del sobiranisme  evidència l”impasse del procés després del 9-N, de tal manera que per completar una majoria sobiranista al Parlament caldria el concurs d”una CUP que triplicaria la seva representació parlamentària. Aquest retrocés sobiranista ve acompanyat del salt de Ciutadans que disputa la segona plaça a ERC i de l”aparició de Podemos, amb el consegüent enfonsament de les expectatives del PSC, d”ICV i del PP. De la comparació entre el vot estimat a les eleccions al Parlament i a les eleccions generals es constata com segueix funcionant el fenomen del vot dual, de manera que CiU, ERC, ICV i la CUP retrocedeixen a les generals, i Podemos, PSC i el PP recuperen terreny a les generals, fins al punt que Podemos esdevé l”opció més votada. Curiosament Ciutadans obtindria millor resultat a les eleccions catalanes que a les generals.

Finalment, sobre les eleccions generals es recopilen les enquestes de Metroscopia, Celeste-Tel i MyWord, així com l”estudi de Jaime Miquel. De la mitjana de les enquestes publicades des de l”octubre passat es dedueixen aquestes tendències: el PP pateix una enorme davallada, tot i conservar la primera plaça (26% de mitjana); Podemos (24%) segueix per davant del PSOE (22%); Ciudadanos (7%) experimenta  una forta pujada durant el mes de febrer i el que portem de març i es situa per sobre del 10%; i tant IU (5%) com UPyD (4%) retrocedeixen; també es registra el descens de CiU (2.6%) i la pujada d”ERC (2%).

Aquestes enquestes van acompanyades d”una selecció d”anàlisis sobre les tendències electorals generals i sobre l”evolució de les diferents forces polítiques, entre les que destaquen les dedicades a Ciudadanos que desplaça Podemos del principal focus d”atenció dels analistes. No insistirem prou en la necessària precaució a l”hora de llegir les prediccions de les enquestes, especialment en la distinció entre l”expressió dels estats ànims que reflexen les intencions de vot i l”exercici real del vot. En aquest sentit és pertinent constatar que tant Podemos com Ciudadanos són, ara per ara,  més uns fenòmens socials que uns partits polítics, i que el sistema electoral espanyol de base provincial requereix d”organitzacions implantades en el territori per acabar traduint les expectatives electorals en vots i escons. Està per veure, per exemple, si Podemos és un fenomen efímer que ha d”intentar un “cop democràtic” en un moment especialment i rarament propici, tal com apunta Santiago Alba en l”article “El fatalismo del cambio” publicat a La Maleta de Portbou nº 10 (marzo-abril 2015). O si, per altra banda, Ciutadans/Ciudadanos pot córrer una sort similar a la de la fallida operació Roca a les eleccions generals de 1986.

De moment ho deixem aquí, tot començant a preparar el Focus Electoral nº 3 amb els anàlisis dels resultats de les eleccions andaluses i les perspectives de les eleccions municipals i autonòmiques del mes de maig.

Deixem aquí el segon dossier del Focus electoral 2015