Aquest Focus Electoral 2015 nº10 està dedicat als resultats de les   eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre i als escenaris polítics que se’n desprenen.  La informació   recopilada s’organitza en tres blocs: el primer dedicat als resultats electorals (resultats definitius, mapes i gràfics, avaluació de les enquestes publicades, hipòtesis de transferències de vot …); el  segon, aplega anàlisis politològics dels resultats;  i el tercer bloc  reuneix una selecció d’anàlisis i comentaris sobre  les conseqüències polítiques del 27-S .

Uns resultats oberts a diverses lectures en funció de la perspectiva i de les expectatives de les candidatures electorals (Joan Rodríguez Teruel, Jordi Muñoz, Oriol Bartomeus, Lluís Bassets). Així, les eleccions del 27-S considerades com unes eleccions parlamentàries normals registren una àmplia victòria de la coalició de Junts pel Sí (Marc Font) i l’aparició de Ciutadans (Francisco Camas) com a primera força de l’oposició.

Però si es vol fer la lectura en clau plebiscitària (Pablo José Castillo), el cert és que les candidatures partidàries de la independència de Catalunya no arriben al 50% dels vots, encara que aconsegueixen la majoria absoluta en escons parlamentaris. Aquesta lectura linial ha estat objectada des de l’independentisme, en considerar la heterogeneïtat de l’hipotètic bloc del “no” (Rafael Nadal). I també són possibles altres interpretacions si es comptabilitzen els vots de les candidatures favorables al “dret a decidir” (Ignacio Jurado) o de les partidàries de superar l’actual statu quo autonòmic (Joan Majó, Jordi Font).

Una altra lectura possible seria en clau de les eleccions generals del 20-D, tot considerant la interdependència dels diferents comicis del cicle electoral (Carles Castro, Daniel Basteiro).

També la dialèctica entre “nova” i “vella” política és susceptible d’oferir una lectura diferent sobre el comportament electoral. I, finalment, no es pot deixar de banda el clivatge clàssic entre dreta i esquerra, per constatar una derrota històrica de les esquerres (Sergi Picazo).

Altres aspectes de les eleccions també mereixen ser analitzats, com l’elevada participació (Astrid Barrio), el biaix del sistema electoral (Alberto Penadés) o les dificultats per exercir el vot exterior (Amparo González).

Pel que fa a les conseqüències polítiques del 27-S, destaca la complexitat de l’escenari resultant (Agenda Pública, Ignacio Varela, Jaume Bellmunt), amb un paper inesperadament rellevant de la CUP (Roger Palà, Milagros Pérez Oliva), que complica la posada en marxa del pla independentista i que deixa greus interrogants sobre la governabilitat (Joan Tapia) d’un país més dividit que mai (Pau Marí-Klose, José Ignacio Torreblanca, Carles Castro, Antoni Puigverd). A la vegada, que condiciona de forma determinant les eleccions generals espanyoles del 20-D (Enric Juliana). I amb  interrogants majúscus sobre el futur del catalanisme (Andreu Mayayo, Enric Ucelay da Cal),  i les possibilitats d’una negociació (Fernando Vallespín, Josep Ramoneda) orientada a possibilitar d’un nou pacte de convivència a Catalunya i a Espanya (Antón Costas).

Podeu llegir aquí el DOSSIER