Apunts de lectura

 

nº 16 (4 de novembre)

Les febleses i contradiccions dels acords adoptats la setmana passada per les institucions europees s’han posat de manifest de forma gairebè tràgica amb l’estirabot del primer ministre grec en anunciar que sotmetria a referèndum el pla de rescat de l’economia grega. Aquest episodi -de resultat encara incert en escriure aquestes ratlles- és obert a múltiples interpretacions sobre les raons de Papandreu i sobre l’encert de la seva decisió. Manuel Conthe especula sobre si es tracta d’una maniobra interna per tal de fer més acceptable l’horitzó de “sang, suor i llàgrimes” que espera “sine die” a la ciutadania grega, o bé si és una tàctica per millorar la seva feble posició negociadora amb el directori europeu. Sigui el que sigui el més remarcable és que no deixa de ser un moviment tàctic desesperat i no una sobtada apel·lació als principis democràtics.

No està de més mantenir un capteniment de sospita vers els referèndums com a arma política al servei dels governants emmascarada com un exercici de democràcia directa. Recordar la peripècia del referèndum espanyol sobre l’OTAN -amb el que va comportar de violació de l’electorat- no està de més en aquest moment.

Però més enllà de l’extemporània actuació de Papandreu, aquest gest qüestiona, d’una banda, el dèficit democràtic d’una Unió en la que la gestió tecnocràtica no sembla deixar més alternativa  que el populisme nacionalista, i, de l’altra, l’encert d’una política d’austeritat interpretada amb una rigidesa que està portant Europa a una nova recessió.

En aquesta línia s’expressen l’editorial de The Economist o Jean Pisani-Ferry (director de l’Institut Bruegel de Brussel·les). Sobre l’orientació de la política econòmica europea, tant Xavier Vidal-Folch com José Carlos Díez insisteixen en la necessitat d’anar més enllà dels acords de la setmana passada, amb una reestructuració global del deute grec que hauria de permetre un pla d’inversions específic per rellançar l’economia grega, una actuació contundent del Banc Central Europeu per evitar el contagi a Itàlia i Espanya i una modulació de la política d’austeritat per fer-la compatible amb uns plans d’estímul d’una activitat econòmica a punt de recaure en la recessió:

  • Manuel CONTHE, “Papandreou: ¿trágala interno u órdago externo?” a Expansión (4-11-11)
  • Editorial de The Economist (5-11-11): “Greece’s woes”
  • Entrevista a Jean PISANI-FERRY a Le Monde (4-11-11): “Il était inévitable que la politique se venge”
  • Xavier VIDAL-FOLCH, “Europa debe arrollar” a El País (3-11-11)
  • José Carlos DÍEZ, “Gestionant el caos” a El Periódico (4-11-11)

No tant directament relacionades amb les urgències del moment, són d’interès les reflexions sobre els problemes polítics estructurals de la Unió i la seva incapacitat per esdevenir un subjecte polític amb tota la seva plenitud. Garton Ash reclama que els problemes europeus estiguin en el centre del debat polític dels seus Estats membres, invertint la tendència a traslladar els problemes nacionals a l’àmbit europeu. José Ignacio Torreblanca constata, arran del desacord dels països europeus en el cas de l’admissió de Palestina a l’UNESCO, la patètica imatge de divisió i irrelevància europees. I Mark Leonard repassa les apories de la construcció europea:

  • Timothy GARTON ASH, “Necesitamos eurodebates nacionales” a El País (30-10-11)
  • José Ignacio TORREBLANCA, “Divididos e irrelevantes” a El País (4-11-11)
  • Mark LEONARD, “La necesidad y la imposibilidad de más Europa” a El País (4-11-11)

En començar la campanya de les eleccions generals del 20 de novembre no hi ha cap indici que contradigui els pronòstics consolidats de fa temps i el clima d’opinió que els acompanya. Un repàs a les darreres enquestes publicades dóna per segura la majoria absoluta del Partit Popular. L’enquesta del CIS estima una diferència de 16.7 punts, per sobre fins i tot de la que prediuen les enquestes dels mitjans de comunicació. Es dóna la paradoxa que en la confrontació directa entre els candidats Rubalcaba surt més ben parat que Rajoy, però el cost de la crisi i el desprestigi de Zapatero resulten un obstacle insalvable pel PSOE, que amb prou feines aconsegueix mobilitzar la meitat dels electors del 2007 (Belén Barreiro).

A Catalunya les enquestes coincideixen en estimar que el PSC serà la llista més votada i en preveure una dura competència entre CiU i el PP pel segon lloc. En tot cas, serà important comprovar fins a quin punt el PSC s’ha tornat vulnerable a la competència electoral amb un PP que sembla decidit a conquerir un estatus de normalitat dins de la política catalana:

  • Enquesta del CIS sobre les eleccions generals a www.cis.es
  • Baròmetre de Metroscopia per a El País (30-10-11)
  • Tracking de Sigma Dos per a El Mundo (30-10-11 i 2-11-11)
  • Tracking de NC Report per a La Razón (31-10-11)
  • Enquesta d’Obradoiro de Socioloxia per a Público (30-10-11)  Comentari de José Luis de ZÁRRAGA, “Elecciones sin líderes”
  • Belén BARREIRO, “Votantes ante el PSOE” a Público (30-10-11)
  • Carolina MARTIN, “Las provincias que decidirán quién es el nuevo presidente” a Público (30-10-11)
  • Sara GONZÁLEZ, “’A les catalanes voto CiU, però a les espanyoles …” a Ara (3-11-11)

La sensació d’assistir a unes eleccions que són un tràmit, tant per la claredat dels pronòstics i l’aparent acceptació general dels mateixos com per la convicció tàcita que les coses importants que afectaran en el futur pròxim als ciutadans espanyols es decideixen a Europa, afavoreix les reflexions menys conjunturals que s’interroguen sobre el poder relatiu de la política (Innerarity), la degradació del discurs i del llenguatge polític (Lluís Duch  i Albert Chillón), relacionada amb la manca de coratge per parlar clar a la ciutadania (Juan Luis Cebrián) i la insistència miop en la demagògia (Rafael Nadal):

  • Daniel INNERARITY, “Los sueños y las urnas” a El País (29-10-11)
  • Juan Luis CEBRIÁN, “Decir la verdad” a El País (2-11-11)
  • Lluís DUCH i Albert CHILLÓN, “La corrupción del discurso” a El País (4-11-11)
  • Rafael NADAL, “La demagògia” a La Vanguardia (4-11-11)

Unes eleccions en les que pesen com una llosa les dades desesperançadores sobre l’evolució econòmica, amb un repunt de l’atur que presagia la recaiguda en la recessió (Ángel Laborda, Ernesto Ekaizer):

  • Ángel LABORDA, “El empleo y el paro, mucho peor de lo previsto” a El País Negocios (30-10-11)
  • Ernesto EKAIZER, “La escabechina” a Público (1-11-11)

Unes eleccions en les que un fet tan rellevant, vist amb perspectiva històrica, com el final de la violència etarra no sembla que hagi de tenir cap efecte en la decisió de la ciutadania. Aquest esdeveniment requerirà d’una llarga i pacient digestió i, per tant, demana interpretar amb prudència i sense deixar-se impressionar els propers resultats electorals a Euskadi. De les dificultats polítiques i morals  intuïdes de l’assimilació de la nova situació basca en són una prova els articles de Gregorio Morán, Kepa Aulestia i Ignacio Sánchez-Cuenca:

  • Gregorio MORÁN, “Ni pau, ni pietat, ni perdó” a La Vanguardia (29-10-11)
  • Kepa AULESTIA, “Sense judici final” a La Vanguardia (1-11-11)
  • Ignacio SÁNCHEZ-CUENCA, “Moral y política ante ETA” a Público (2-11-11)

Sense oblidar que la prioritat màxima del proper Govern serà la gestió de la crisi, no es pot deixar de banda que haurà d’afrontar el delicat dossier de Catalunya. En un context d’un consens creixent sobre la necessitat de “racionalitzar” l’Estat autonòmic (José Luis Barbería), i la sospita que aquest consens entre les elits espanyoles també afecta i comporta  -ni que sigui implícitament- una visió clarament hostil vers el catalanisme polític, del que l’incident de Gregorio Peces-Barba en seria un indici revelador (Enric Juliana, Miquel Roca). A la recíproca està per veure com CiU pensa pilotar la seva proposta estrella del pacte fiscal. Joan Majó exposa lúcidament els dubtes que suscita la inconcreció actual de la proposta: es considera l’Estatut i l’actual acord de finançament un pacte fiscal?; quan es parla de concert econòmic es fa referència a la forma o al resultat?; com es concreta el consens per estimar de forma credible el dèficit fiscal … i la fòrmula de reduir-lo?; quina estratègia negociadora es planteja? Es seguirà l’habitual estratègia de màxims que condueix fatalment a la frustració? …

  • José Luis BARBERÍA, “La hora de racionalizar la España autonómica” a El País (2-11-11)
  • Enric JULIANA, “La veritat de Cadis” a La Vanguardia (30-10-11)
  • Miquel ROCA, “Fem nosa” a La Vanguardia (1-11-11)
  • Joan MAJÓ, “Sí al pacte fiscal” a Ara (4-11-11)

Per acabar,  un paper interessant sobre l’evolució de la cultura política dels electors francesos, amb algunes lliçons extrapolables de ben segur. Es tracta d’una enquesta de la Fondation Jean Jaurès sobre el nou paisatge ideològic francès, que constata la relativa pèrdua de pes del clivatge convencional dreta/esquerra; el creixent pes del clivatge obert (optimistes)/tancat (pessimistes); la temptació reaccionària del món obrer (en el sentit d’enyorar els temps passats); o la deriva conservadora de la generació del 68 …:

  • Enquête de la Fondation Jean Jaurès/IPSOS: “Le nouveau paysage idéologique français” a www.jean-jaures.org
  • Gilles FINCHELSTEIN, “2012: le nouveau paysage idéologique français” a Le Nouvel Observateur nº 2.452 (3-9/11/11)