nº 14  (21 d”octubre de 2011)

 

El final de la violència terrorista d”ETA eclipsa ineludiblement l”atenció sobre altres esdeveniments d”aquests dies d”importància indubtable, com poden ser-ho la mort de Gaddafi, les eleccions generals del 20 de novembre, la decisió sobre el corredor ferroviari mediterrani  i, per sobre de tot, un proper cap de setmana decisiu per a la salvació de l”euro i de l”Europa unida.

Del final d”ETA

 

I es lògic que sigui així perquè el final de la violència suposa alliberar-se del principal vestigi manifestament antidemocràtic que pervivia en l”Espanya democràtica, tot l”imperfecta que es vulgui,  però que tenia en la violència política endèmica d”ETA la seva principal anomalia, tal com ressalta en Josep Ramoneda quan considera que era la última herència del franquisme. Són molts els factors que han portat a aquest final llargament esperat i descomptat des de fa temps per la societat: la  fermesa de les forces polítiques democràtiques,  l”aïllament social, l”eficàcia policial, el context internacional posterior a l”11-S  que han provocat el dubte i la  divisió en l”interior d”ETA i el viratge polític de l”esquerra abertzale:

  • Josep RAMONEDA, “La última herencia del franquismo” a El País (21-10-11)

Ignacio Sánchez-Cuenca (autor de dos llibres valuosos sobre ETA: La derrota de ETA, 2006; i ETA contra el Estado, 2001), presenta una anàlisi solvent sobre el significat i el context del pas donat per ETA, sense perdre”s en disquisicions sobre la lectura literal del comunicat, com fan tots aquells que volen devaluar el sentit de la decisió etarra. Sánchez-Cuenca destaca la irreversibilitat del procés (del que n”és una prova concloent el final de l”extorsió econòmica), la influència decisiva de la nova estratègia de Batasuna (sentenciada positivament per l”èxit de Bildu a les municipals), el paper crucial del procés de negociació impulsat per Zapatero el 2006 (malgrat el fracàs, atribuïble a la divisió interna d”ETA, a l”inoportú activisme judicial i a l”oposició radical del PP), la combinació d”una eficaç acció policial amb la ferma negativa de negociar políticament (amb la controvertida il·legalització de Batasuna). Mirant al futur, l”autor apunta la dificultat de gestionar políticament la patata calenta d”un moviment abertzale independentista que pretén capitalitzar com un èxit la derrota d”ETA:

  • Ignacio SÁNCHEZ-CUENCA, “Se acabó” a El País (21-10-11)  Aquest mateix autor publicava dies abans un article en el que defensava el balanç de Zapatero, destacant   el coratge mostrat en impulsar la negociació amb ETA: “A pesar de todo, un balance positivo” a El País (10-10-11)

Gairebé tothom dóna per fet que la l”anomenada negociació “tècnica”, relativa a la situació dels presos i al desarmament de l”organització terrorista, farà un curs satisfactori, malgrat les innegables dificultats legals i operatives que presenta. Tota una altra qüestió és la batalla ideològica i política,  que té en el relat de la història – en el com s”explicarà tot això- la seva pedra de toc.  Daniel Innerarity apunta la necessitat i la dificultat de construir una memòria justa com a condició indispensable d”una reconciliació que només serà possible a partir del reconeixement de les víctimes, perquè, en paraules d” Isak Dinesen, “tot dolor pot suportar-se si el situem en una història”. Òbviament, aquest és un dels punts més delicats del procés pel seu alt voltatge emocional que facilita la temptació de la manipulació política de les víctimes. Una manipulació que rebutja  Rosa Lluch en una entrevista plena de sensatesa en la que adverteix del camí sense sortida del ressentiment:

  • Daniel INNERARITY, “Ahora, a por la historia” a El País (21-10-11)
  • Entrevista a Rosa LLUCH a Ara (21-10-11)

Però tant o més important per superar el trauma profund deixat per la violència en la societat basca és afrontar la veritat incòmoda de la indiferència moral d”una bona part dels ciutadans bascos davant el patiment originat per ETA i, encara més,  davant d”una ideologia que reclama els seus drets democràtics per aplicar una política que pretén acabar amb el pluralisme d”aquesta societat.  Aquesta qüestió és l”objecte d”un important llibre  d”Aurelio Arteta:

  • Aurelio ARTETA. Mal consentido. La culpabilidad del espectador indiferente (Alianza. Madrid, 2010).

Per pensar a fons sobre la relació entre una memòria justa i la possibilitat d”un futur compartit és indispensable un assaig de Jordi Ibáñez Fanés, que al meu parer constitueix un dels llibres més rellevants sobre ètica pública editats al nostre país en els darrers anys:

  • Jordi IBÁÑEZ FANÉS. Antígona y el duelo. Una reflexión moral sobre la memoria histórica. Tusquets. Barcelona, 2009

I una nota a peu de pàgina dins del gènere de   la torturada relació d”un sector del nacionalisme català amb el nacionalisme basc: amb una inoportunitat hom diria que proverbial, Josep-Lluís Carod-Rovira aprofita l”ocasió per explicar la seva versió de la seva reunió  amb la direcció d”ETA i reivindicar-se com un sacrificat precursor de la pau:

  • Josep-Lluís CAROD-ROVIRA, “De Perpinyà a Aiete” a El Punt/Avui (21-10-11)

 

Desperta Europa!

Amb la seva intuició política intacta, Felipe González ha declarat que són molt més rellevants per al futur d”Espanya les decisions que adoptin els dirigents europeus els propers dies que el resultat de les eleccions generals del 20 de novembre. Efectivament, és molt alta l”expectativa creada entorn de la marató de reunions del Consell Europeu, de la que haurien de sortir decisions i orientacions clares en relació al finançament grec, la recapitalització de la banca, el reforçament del Fons Europeu, els instruments i els mecanismes de coordinació de la política econòmica i, “last but not least”, una correcció de la política d”austeritat en benefici del rellançament del creixement (Josep Oliver). L”hora de la política no pot esperar més: els diagnòstics estan fets, les mesures possibles, analitzades i debatudes, i els interessos en joc són prou evidents. Encara hi ha esperança en que l”interès superior de salvar la unitat europea, definit amb precisió per Garton Ash en el nou marc geoestratègic, acabi per decantar la resistència alemanya a liderar un canvi del sistema econòmic de l”Eurozona que n”eviti el col·lapse. José Ignacio Torreblanca creu que acabarà per adoptar-se un compromís franco-alemany per l”interès de França d”amagar la seva feblesa darrera d”Alemanya i l”interès alemany d”amagar la seva fortalesa darrera de França. Del que poca gent  dubta és que d”una manera o d”una altra anem cap a una Europa en la que les regles de la integració les marcarà Alemanya. A The Economist es fan la pregunta si una major integració pot suposar un tancament d”Europa:

  • Josep OLIVER, “L”euro en crisi: s”acosta el final” a El Periódico (13-10-11)
  • Timothy GARTON ASH, “Los euroescépticos y sus deseos” a El País (16-10-11)
  • José Ignacio TORREBLANCA, “El cortafuegos francés” a El País (21-10-11)
  • CHARLEMAGNE, “Wake up, eurozone” a The Economist (22-10-11)

 

De les eleccions generals

Una darrera l”altra, les enquestes publicades pronostiquen una còmoda victòria del Partit Popular amb una distància suficient per assegurar-se la majoria absoluta. La diferència entre el PP i el PSOE en percentatge del vot estimat oscil·la entre un mínim de 11 punts (La Sexta) i un màxim de 17.2 (El Mundo), amb una mitjana de 14.3 punts. (per consultar aquestes, veure  és la pàgina www.electometro.com). Hi ha un cert consens entre els analistes a considerar que el PP cimenta la seva expectativa de victòria en l”elevada fidelitat dels seus electors i que, en canvi, el PSOE perd suports en totes direccions. També es subratlla el fenomen del creixement dels descontents tant amb el PSOE com amb el PP, així com la influència del moviment dels indignats en els resultats electorals, que Enric Juliana interpreta com a clarament favorable per al PP:

  • Enquesta de Sigma Dos per a El Mundo (9-10-11)
  • Enquesta de NC Report per a La Razón (9-10-11)
  • Enquesta de Noxa per a La Vanguardia (9-10-11)  Comentaris de Julián SANTAMARÍA, “Xec en blanc? a La Vanguardia (9-10-11); de Joan TAPIA a El Periódico (10-10-11)
  • Enquesta de Metroscopia per a El País (16-10-11)
  • Enquesta de Sigma Dos per a El Mundo (16-10-11) Comentari de Carlos MALO DE MOLINA, “Por qué obtendrá Rajoy mayoría absoluta” a El Mundo (20-10-11)
  • Enquesta de GAPS per a Ara (16-10-11) Eleccions generals a Catalunya
  • Enric JULIANA, “El 15-M ajuda (ara) el PP” a La Vanguardia (17-10-11)

Amb un  resultat de les eleccions generals que es dóna per descomptat, s”entén que resulti molt difícil la campanya de Pérez Rubalcaba que de moment no troba la fórmula per motivar adequadament els potencials electors socialistes.  Tot sembla tan difícil que domina més l”especulació sobre els diferents escenaris de la derrota socialista i les seves conseqüències sobre el futur del partit (López Alba). Però no està de més recordar l”obvietat que les campanyes electorals importen, com afirma Enrique Gil Calvo, que també assenyala la contradicció entre la probable majoria absoluta abassagadora del PP i el fluix lideratge de Rajoy. Aquesta contradicció augura sèries dificultats a l”hora de governar en temps de crisis que requereixen audàcia, capacitat d”improvisar i rapidesa de reflexes:

  • Gonzalo LÓPEZ ALBA, “Cuatro escenarios para una derrota” a Público (16-10-11)
  • Enrique GIL CALVO, “”Bandwagon”” a El País (17-10-11)